• Dhamma Neru
• Dhamma Sacca
• Estudiants Antics

Tots hem sentit en les xerrades com la Vipassana va arribar a la Índia des de Birmània. Però pocs sabem com va arribar de la Índia a Espanya.

A principis dels anys 80,  el Budisme era pràcticament desconegut a Espanya. Fins i tot era difícil trobar llibres sobre el tema traduïts al castellà.

Jo vaig fer el primer curs a Bodh-Gaya (India) al 1973. Per fer els cursos següents, vaig haver de desplaçar-me des d'Espanya a Anglaterra, que era l'únic lloc, fora de la Índia, on s'hi podia assistir. Intentava posar-me en contacte amb algun meditador espanyol, però els meus esforços resultaven en va; senzillament ningú practicava Vipassana a Espanya. 

Per fi, en un curs a Anglaterra, vaig tenir la sort de trobar-me amb un Italià que em va comentar que prop de Roma vivia un Espanyol que meditava. Es referia a Amadeo Solé-Leris, autor de "la meditació budista", llibre que va omplir un buit que existia a Espanya sobre el tema.  

Li vaig escriure i em va contestar que vivia habitualment a Itàlia però que sabia que a Madrid hi havia una altra meditadora que recentment havia fet uns cursos a Dhammagiri (l'Índia).

Ens vam conèixer i aviat es va establir un fort corrent de simpatia entre nosaltres. Una vegada per setmana ens reuníem per a meditar. Vàrem decidir que a l'estiu aniríem juntes a fer un curs que Goenkaji donaria a Tourrettes-sud-Loup, prop de Niça, a França. Ens van acompanyar tres amics seus. 

En finalitzar el curs, Goenkaji ens va cridar i es va dir que havíem d'organitzar un curs a Espanya. Ens vam quedar ben parades. Li vam explicar que no crèiem que ho poguéssim fer perquè cap de les dues no havia servit mai. I encara més pensant que estàvem en els nostres primers cursos i que a Espanya no se sabia que era la Vipassana i potser no hi assistiria ningú. Goenkaji va somriure divertit en veure la nostra perplexitat i va dir: "No passa res, el que importa és començar". 

Al març vam decidir posar el projecte en marxa, tot refiant-nos que Goenkaji sabia el que s'hi deia. Dels cinc meditadors que vam anar a Tourrettes, un s'havia fet cartoixà i una altra meditadora no practicava. Només quedàvem tres persones per a organitzar-ho i no teníem ni idea per on començar. No hi havia més fons que els que nosaltres tres poséssim. 

El primer va ser escriure a Goenkaji per preguntant-li en quina data ens podria enviar un professor, i després publicar en el "International Newsletter" que se celebraria un curs a Espanya. D'Anglaterra ens van enviar un manual grossíssim de com organitzar un curs.

El següent pas va ser buscar un lloc adequat. Vam donar moltes voltes i finalment, amb el vistiplau de Goenkaji, vam decidir buidar la casa de camp d'un dels organitzadors per fer allà el curs. 

Un altre problema greu era que no hi havia res traduït al castellà; ni sol·licituds, ni cartells, ni cintes amb les instruccions. Goenkaji ens tranquil·litzava; no hi hauria problemes, vindria un professor molt experimentat, en Bill Hart, l'autor de la "meditació Vipassana" que ens ajudaria en tot.

Teníem molta curiositat per saber qui s'inscriuria al curs. Quan van arribar les sol·licituds vam veure que eren tot de persones desconnectades entre si i amb ocupacions ben diferents. Dos dels meditadors havien fet un curs a l'Índia, un era oftalmòleg i l'altra una ex-monja catòlica. També hi havia tres professors de ioga, una parella de titellaires, un empleat de la banca, una infermera, una parella formada per un indi i una portuguesa i un noi jove que no feia res en específic. En total eren dotze persones.

El curs es va celebrar a Gamoral (Toledo), al juny de 1985. Els tres servidors vam posar una enorme il·lusió i suplíem amb el nostre entusiasme totes les mancances amb les quals ens enfrontem. Bill Hart va arribar molt preocupat per la nostra inexperiència. Va inspeccionar tot detalladament i es va sentir alleugerit en veure que no hi havia res a dir. 

El curs va començar. En no estar traduïdes les cintes de les instruccions, una persona havia d'estar contínuament a la sala fent traducció simultània. Els servidors treballàvem gairebé sense descansar. A les nou de la nit fèiem la traducció dels resums de les xerrades i dels cartells que calia posar al dia següent. A les quatre del matí ja estàvem cuinant. No obstant això, no recordo cansament sinó bon humor i el riure que ens donava enfrontar-nos als continus problemes que se'ns presentaven diàriament i dels quals, ajudats pel Dhamma, aconseguíem ensortir-nos airosos. Vaig comprendre allò de "qui ajuda al Dhamma, el Dhamma l'ajuda a ell". 

Un dia vam tenir una curiosa visita. Va arribar una parella de la Guàrdia Civil, que en aquells anys patrullava pel camp. Els guàrdies van saludar cortesament una senyora desconeguda, una mica extravagant, que hi havia allà. Ella no només no els va contestar, sinó que a més no els va mirar i va seguir embadalida observant l'horitzó. Llavors van veure que hi havia altres desconeguts en actitud semblant. Encara no s'havien recuperat de la seva sorpresa quan van sentir un suau toc de campaneta (encara no teníem gong) i van veure que obedientment aquells "zombis" s'aixecaven sense esma i es dirigien a una nau. Afortunadament, la persona que tocava la campaneta si parlava. Els guàrdies van exigir parlar amb els amos de la casa perquè expliquessin què estava passant allà. No els vam dir que era un curs de meditació. Vam pensar que la meditació els sonaria a hippy, i hippy els sonaria a droga. Vam dir que era una espècie de ioga mental. Finalment, tranquil·litzats, van marxar rient-se. 

Va ser un bon curs. Els alumnes van treballar bé, cap va marxar abans d'acabar. En finalitzar el curs hi havia 73.000 pessetes, teníem experiència i hi havia més gent que podia servir en un proper curs. Dos anys després, es va organitzar un segon curs en Torronteras, un poble abandonat de Guadalajara, Hi van assistir més de cinquanta estudiants, i hi van servir sis treballadors. Els professors van ser Peter i Kathlen Martin. 

Vaig fer el meu últim curs el mes d'agost passat. Em van dir que era el curs número 37 que se celebrava a Espanya. Vaig mirar al meu al voltant i vaig veure els cartells pulcrament traduïts i plastificats, les cintes traduïdes i gravades en castellà, la campaneta s'havia convertit en gong i el curs era impartit per un professor espanyol. En el dia de Metta es van col·locar els cartells dels centres de Vipassana de tot el món amb fotografies, traduïts i plastificats.

Tot estava organitzat. Jo sabia molt bé quant d'esforç i treball hi havia darrere de tot allò. Vaig pensar en la cadena de treballadors anònims que en aquests anys han servit cuinant, fregant, rentant, traduint, gravant, fent inscripcions, ocupant-se d'assumptes legals, oferint el seu Dana... Tots ells lliurant-se generosament en un atac de Metta i bona voluntat cap els altres.

A tots els que han fet possible aquests 37 cursos ... gràcies!

Lloc on es va organitzar el primer curs en Espanya l'any 1985. Finca a Gamonal (Toledo)

Malgrat les dificultats, gràcies a la volició d'aquests estudiants, el Dhamma va començar a propagar-se a Espanya. Després del primer curs, es van establir meditacions de grup a Madrid en 1986, i es van organitzar més cursos de 10 dies, en llocs llogats per l'Associació Vipassana, en diferents llocs com ara Santa María de Palautordera (Catalunya) on es troba el Centre Dhamma Neru, Almeria, Sangarcía (Segòvia) o Portugal. En aquests cursos, la mitjana d'assistents no sobrepassava els 45 estudiants entre homes i dones.

1987. 3r curs a Espanya. Totana (Murcia)

1988. Curs a  Totana (Murcia)

Aquell mateix any, Goenkaji va visitar Europa per oferir alguns cursos i encoratjar els servidors d'aquesta part del món a continuar amb la important missió de propagar el Dhamma. En una de les moltes xerrades que va oferir ,vaticinant el que passaria els propers anys, va dir el següent:

"Actualment, tots els senyals apunten a un desenvolupament del Dhamma. La demanda augmenta incessantment perquè la gent s'està beneficiant molt...Perquè el Dhamma progressi es necessiten dues coses molt importants: Que mantinguem la puresa de la nostra tècnica i la puresa en la nostra manera d'ensenyar-la...Si la tècnica no es barreja amb cap altra cosa i la gent que serveix ho fa amb el propòsit de treballar amb compassió cap als altres, la tècnica es propagarà. Com Sayagyi acostumava a dir: Ha arribat l'hora de Vipassana". El Dhamma s'ha d'estendre. Els propers 500 anys són meravellosos per a la humanitat”.

S.N. Goenka fent un discurs

A Europa es van començar a establir els primers Centres de Vipassana i cases del Dhamma a França i Anglaterra.

El 1993 es va dur a terme a Segòvia el curs més multitudinari fins a la data amb una assistència de 90 estudiants. Llavors l'Associació Vipassana decideix iniciar la recerca d'un lloc per establir un Centre meditació Vipassana a Espanya.

El 1996 es va celebrar el primer curs d'infants al nostre país, i el 1997 el primer curs de 30 dies a Europa. El 1998 s'havien fet 37 cursos a Espanya. Aquell mateix any, l'Associació Vipassana es constitueix com a Fundació Privada Vipassana. Després de visitar i considerar diferents llocs, finalment la Fundació decideix adquirir la propietat en què actualment està ubicat Dhamma Neru.

Dhamma Neru


Primers servidors de llarga estada a Dhamma Neru


Primer curs d'infants a  Dhamma Neru
 

La propagació del Dhamma és imparable. Els cursos se succeeixen un darrere l'altre i s'estableixen grups de meditació locals a Madrid, Barcelona, ​​Alacant, Tenerife, València, Eivissa.

L'any 2009 la Fundació Vipassana cancel·la la hipoteca amb el banc i, a causa de la creixent demanda de cursos i davant l'impediment d'augmentar les instal·lacions de Dhamma Neru, decideix iniciar la recerca d'un lloc apropiat per establir el segon Centre de meditació Vipassana a Espanya.

Després d'una intensa recerca, el 2011 es troba un terreny a Candeleda (Àvila) i s'inicien les negociacions per a la seva possible compra. Dos anys més tard, se signaven les arres i el 2015 començaven les obres de la primera fase del Centre Dhamma Sacca. A l'agost de 2016 es va dur a terme el primer curs al qual van assistir 144 persones, entre estudiants i servidors/es.


Inici de les obres a Dhamma Sacca (2015)


Dhamma Sacca en construcció
 

Actualment, s'han dut a terme centenars de cursos de 10 dies de meditació Vipassana, als quals han assistit milers de persones. Una mitjana d'uns 11.000 meditadors s'asseuen anualment en un curs de Vipassana al nostre país.

Estudiants que van participar en el primer curs de Dhamma Sacca a l'agosto de 2016
 

Una de les pautes establertes per S.N.Goenka era que perquè els Centres poguessin desenvolupar-se, havien de ser independents i autosuficients. De manera que, arribat aquest moment, en què el Dhamma a Espanya està establert i hi ha dos meravellosos Centres que ofereixen cursos i que tenen projectes per seguir ampliant i millorant les seves condicions i, atenent la guia de S.N.Goenka, des de l'1 de gener del 2020 s'estableixen dues Fundacions:

• Fundació Privada Vipassana Dhamma Neru
• Fundació Privada Vipassana Dhamma Sacca

Tan bon punt es completin les gestions legals, els Centres funcionaran individualment amb els seus propis Patronats, Comitès, projectes futurs i Comptes bancaris separats.

Que el Dhamma segueixi expandint-se per a benefici de molts!